diumenge, 15 de novembre del 2009

SÍNDROMES ESTRANYS.

Plorar posa en risc la vida d'una nena de dos anys de Regne Unit

  • Sofreix una estranya síndrome que impedeix que la sang arribi al cervell quan plora.
  • Els pares demanen major atenció a aquest mal, que sofrixen puquísims nens en el món.
  • No hi ha solució eficaç, però alguns medicaments poden detenir els atacs, confosos amb la epilepsia.
Una parella de Wrexham (Regne Unit) viu aterrorizada per la possibilitat que la seva petita Tianne plori. La raó: pot provocar-li la mort.
Tianne Lewis, de només dos anys d'edat, sofreix RAS (Reflex Anoxic Seizure), un estrany mal que no permet la circulació de la sang al cervell quan alguna cosa li sorprèn o li fa plorar. El seu cor pot detenir-se quan plora i hem de donar-li cops, per molt dur que soni, per a no perdre-la. Els metges van descobrir el mal en la nena quan tenia 18 mesos i li van donar poques esperances de viure. Ens diuen que si triguem en fer-la reaccionar (quan sofreix els primers espasmos que poden dur-la que el seu cor es pari) més de 10 o 15 minuts, podríem perdre-la. No hi ha una solució 100% eficaç per a aquesta estranya síndrome i els pares de Tianne demanen, mentre confien que la seva filla superi aquesta dolència, que les autoritats sanitàries mostrin més interès per una dolència que, segons afirmen, pateixen el 39% dels petits diagnosticats amb epilepsia.
Què és aquesta síndrome?
Aquesta síndrome provoca que no arribi sang al cervell quan un nen plora o se sorprèn per alguna cosa. S'estima que vuit de cada mil nens amb problemes diagnosticats com epilepsia ho pateixen en el món. Sol tractar-se amb medicaments específics com la atropina, una mica que fins a la data sembla detenir alguns dels atacs. La majoria de casos es donen entre els sis mesos i els dos anys.
He quedat sorpresa al llegir aquesta notícia, hi han molts de síndromes estranys i no hi ha gaire informació.
La veritat es que aquestes famílies queden desemparades.Trobo que tindrien que tenir ajudes per combatre aquestes enfermetats, esperó que tot acabi bé.

3 comentaris:

  1. Penso que ha de ser molt complicat tindre un fill/a amb aquest síndorme. Ja que quan tenen de 6 mesos a quan comencen a parlar, el seu metóde de comunicació amb els adults a de ser plorant, quasi.
    Quan un nen petit plora nosaltres mirem si s'ha fet caca, pipí o el que vol es menjar.
    Amb això vull dir que es quasi impossible que no plori, i s'ha de pasar molt, molt malament.
    Aquests pares tenen de sobreprotegir-la durant aquest 2 anys de vida, per poder-li fer un vida millor a la criatura.
    Espero que s'estudii més aquesta enfermetat i es pugui arribar a una solució

    ResponElimina
  2. ESTIC D´ACORD AMB TU VERO.
    ES VERITAT QUE ENS ELS PRIMERS ANYS DE VIDA LA ÚNICA MANERA QUE TENEN ELS INFANTS DE COMUNICAR-SE AMB ELS ADULTS ÉS A TRAVÈS DEL PLOR.
    AIXÍ QUE HA DE SER MOLT DUR PER ELS PARES, PERÒ TAMBÉ PER LA NENA QUE NO LA PODEN DEIXAR EXPRESSAR-SE DE LA ÙNICA MANERA QUE SAP."PLORANT"

    ResponElimina
  3. La veritat que és realment dur. Com diu la mari, quant neix un infant, la relacio de mare- fill o pare, es a traves de gesticulació i aqui i entra el plor. Realment fa feliç veure per primera vegada que el teu fill plora, com es el plor, que aquell és el teu fill. Però pensar que si plora es pot morir... relament es molt dur. Penso que en algun moment o altre aquesta nena plorarà i no se que passarà aleshores.... Esperem que s'estudin els casos i es resolgui aviat.

    ResponElimina