diumenge, 15 de novembre del 2009

SÍNDROMES ESTRANYS.

Plorar posa en risc la vida d'una nena de dos anys de Regne Unit

  • Sofreix una estranya síndrome que impedeix que la sang arribi al cervell quan plora.
  • Els pares demanen major atenció a aquest mal, que sofrixen puquísims nens en el món.
  • No hi ha solució eficaç, però alguns medicaments poden detenir els atacs, confosos amb la epilepsia.
Una parella de Wrexham (Regne Unit) viu aterrorizada per la possibilitat que la seva petita Tianne plori. La raó: pot provocar-li la mort.
Tianne Lewis, de només dos anys d'edat, sofreix RAS (Reflex Anoxic Seizure), un estrany mal que no permet la circulació de la sang al cervell quan alguna cosa li sorprèn o li fa plorar. El seu cor pot detenir-se quan plora i hem de donar-li cops, per molt dur que soni, per a no perdre-la. Els metges van descobrir el mal en la nena quan tenia 18 mesos i li van donar poques esperances de viure. Ens diuen que si triguem en fer-la reaccionar (quan sofreix els primers espasmos que poden dur-la que el seu cor es pari) més de 10 o 15 minuts, podríem perdre-la. No hi ha una solució 100% eficaç per a aquesta estranya síndrome i els pares de Tianne demanen, mentre confien que la seva filla superi aquesta dolència, que les autoritats sanitàries mostrin més interès per una dolència que, segons afirmen, pateixen el 39% dels petits diagnosticats amb epilepsia.
Què és aquesta síndrome?
Aquesta síndrome provoca que no arribi sang al cervell quan un nen plora o se sorprèn per alguna cosa. S'estima que vuit de cada mil nens amb problemes diagnosticats com epilepsia ho pateixen en el món. Sol tractar-se amb medicaments específics com la atropina, una mica que fins a la data sembla detenir alguns dels atacs. La majoria de casos es donen entre els sis mesos i els dos anys.
He quedat sorpresa al llegir aquesta notícia, hi han molts de síndromes estranys i no hi ha gaire informació.
La veritat es que aquestes famílies queden desemparades.Trobo que tindrien que tenir ajudes per combatre aquestes enfermetats, esperó que tot acabi bé.

diumenge, 8 de novembre del 2009

SEGURETAT INFANTIL

Neix la primera cadira de seguretat infantil destinada als autobusos.


Una empresa bilbaína ha presentat la primera cadira de seguretat infantil específica per a autobusos de tota Europa, que pot ser utilitzada per nens d'edats compreses entre els 3 i els 11 anys i que es pot adaptar a qualsevol butaca d'autobús.

Set milions de nens espanyols viatgen cada dia amb autobús per a anar al col·legi. La citada empresa, Kidy Froh, especialitzada en productes de seguretat infantil, va dur el passat mes de setembre el nou seient a la Fira de Puericultura de Colònia, la més important del sector, on va confirmar que és la primera de tota Europa a patentar un sistema de retenció infantil per a autobusos i va tancar acords per a la distribució de més de 150.000 unitats.

La seva fabricació respon que aquest mateix mes entra en funcionament una nova normativa europea que obliga a incorporar sistemes de retenció infantil en els autobusos de transport escolar i de viatgers.

Segons les dades facilitades per l'empresa, set milions de nens a Espanya utilitzen cada dia l'autobús com mitjà de transport per a desplaçar-se al col·legi i, des de fa temps, tant els pares com els propis centres i les companyies d'autobusos demandaven un sistema de seguretat específic.Hem de recordar que la no utilització del cinturó de seguretat, és la segona causa de mortalitat en accidents de circulació, crec que es un tema molt seríos i que ens hem de posar tots a treballar JA!!!!!!!!!

Mireu el video de la seguretat dels autobuses.



SENTIMENTS PROFUNDS......


EL MISTERI DE LA MATERNITAT,

EN IMATGES....

Fins al 28 de febrer de 2010, podrem gaudir en CaixaForum Madrid de la mostra “Maternitats” del periodista i fotògraf català Bru Rovira, qui va recórrer el món a la recerca d'instantànies sobre el sentiment profund i universal de la maternitat.

La mostra està composta per 16 fotografies preses en diversos països com l'Índia, Senegal, Espanya, Brasil, Guatemala, Rwanda o Sèrbia en les quals s'enalteix la maternitat com un vincle d'unió en el qual preval l'amor i la bellesa encara a pesar de les adversitats com la violència, la marginació, la pobresa o les malalties.

Les fotografies semblen tenir una magnetisme especial, aquestes que a l'observar-les provoquen fortes sensacions.

La mirada d'amor que sorgeix d'una mare cap a un fill és segons paraules de l'artista “un petit punt de llum, un esclat d'esperança”.

La foto amb la qual obre la mostra Maternitats és la d'una adolescent senegalesa que besa en la boca a la seva filla nounada a qui acaba de donar a llum sola.

Així, totes les instantànies resum la relació més pura i meravellosa que pot haver entre dos éssers humans, la de la maternitat.

Com expressa Rovira en el seu llibre Maternitats, la relació mare-fill pertany a aquest univers immaterial, privat i íntim capaç de sobreviure a qualsevol situació per molt mal que es posin les coses.

Trobo super interessant aquesta mostra, perquè amb unes imatges es poden arribar a transmetre un munt de sentiments marevellosos.¡Os recomano veure el enllaç!

dimarts, 3 de novembre del 2009

El nen pesa més del doble d'un nen normal.

Els pares del nen obès volen quedar-se amb el seu fill: "No està desemparat"

  • El nen pesa més del doble d'un nen normal.
  • Els pares li mantenen amagat per a no lliurar-lo a la Xunta.
  • Al jutge li preocupa que el seu estat de salut empitjori.

En una proposta remesa al servei de Família i Menors, el lletrat reclama que el menor "continuï tutelat pels seus pares", sota el control periòdic del endocrino i membre de la Junta Directiva del Col·legi Mèdic d'Orense, Jesús Manuel Suárez. Segons el lletrat, després de mes i mig de dieta, en el qual el menor ha aprimat més de deu quilos, fins a arribar a els 70 quilos que pesa en l'actualitat. L'advocat els ha transmès la preocupació del jutge per mantenir-lo amagat: la seva salut empitjora, no va al col·legi i ells mateixos s'enfronten a la justícia. Sense oblidar les seqüeles psicològiques que està implicant el tira i afluixa entre la família i la Xunta.

Jo personalment trobo que la solució no és treure--li la tutela als pares, però un bon remei és ensenyar´ls a menjar i donar-lis unes pautes per a dur una dieta equilibrada,tot això sota control periòdic d'un endocri. D'altra banda no podem oblidar com ens diu l'advocat les seqüeles pcicolóqicas que tendrà el nen, així que pel bé del nen sisplau que es trobi la solució més idonea el més ràpid possible.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Una nena discapacitada viu reclosa perquè tres veïns no volen posar un ascensor

Una nena discapacitada viu reclosa perquè tres veïns no volen posar un ascensor

Sheila té cinc anys i, per a ella, arribar a la cinquena planta del seu edifici de l'avinguda Malvarrosa de València és tota una odissea.

Pateix espina bífida, pel que no pot moure's sense una cadira de rodes. Però, a més, la falta d'ascensor en el seu bloc li impedeix sortir de casa i li força a residir durant determinats períodes a casa d'un familiar. La seva mare, Rebeca, explica que han demanat la instal·lació d'un ascensor per a solucionar el problema, però tres dels nou veïns s'oposen. "Em diuen que vengui el meu pis, però vaig a fer el que sigui" per a tenir l'elevador, assenyala.

La meva opinió és que la Llei de Dependència també podria contemplar casos com aquest, i sufragar part de la instal·lació de l'ascensor (a part de les ajudes que donin els ajuntaments o la Generalitat valenciana, que haver-les les hi ha. Altra cosa és que hagis de moure't, ja no només perquè te les donin, sinó per a assabentar-te que existeixen).El que no podem fer nomès es criticar als veïns, que jo crec que no es per fel fet de no voler posar l´ascensor sinó per la quetió econòmica que tots estem patin en aquests moments de crisis.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

EL GOVERN PROPOSA MODIFICAR LA LLEI DE L´AVORTAMENT VIGENT ACTUALMENT S ESPANYA

El govern proposa modificar la llei de l'avortament vigent actualment a Espanya

En tres punts fonamentals:

1. Reducció de l'edat de 18 a 16 anys per a poder prendre la decisió pròpia i sense autorització paterna/materna d'avortar, sempre que es compleixin els requisits estipulats per a la realització de la intervenció de paralització de l'embaràs.

2. Ampliació a poder avortar fins a la setmana 14 de la gestació.

3. Facilitación sense recepta prèvia, però sota consell farmacèutic, de la píndola del dia després, mètode anticonceptiu ja usat a Espanya sota prescripció mèdica.
Primerament dono la meva opinió a la llei de l'avortament Cada dona ha de prendre la seva pròpia decisió d'interrompre o no el seu embaràs, no ha de ser una decisió que altres persones prenguin per tu (polítics, religiosos, associacions. Etc ) tot ha d'estar dintre d'una ètica i moral de cada dona. El que creo és que han de ser millor informades tant les dones com la joventut, de les conseqüències que implica un avortament,tant seqüeles físiques com psicològiques, i buscar la forma de promoure els anticonceptius, per a evitar embarassos no desitjats. Jo no tindria el valor de fer-lo, però tampoc sóc qui de decidir si altra persona ha d'o no fer-lo, i creo que és molt pitjor veure beus assassinats després del seu naixement llençats en contenidors d'escombraries dintre de borses, abandonats a la intempèrie, etc.

dimecres, 14 d’octubre del 2009